John Steinbeck va escriure la seva dotzena novel.la, “A l’Est de l’Edèn”, l’any 1952, siguen aquest el seu més llarg i ambiciós treball. El llibre, que un primer moment es va titular “La Vall de Salinas”, va ser originalment concebut com la narració de la història de la seva propia família dedicada als seus dos fills petits, Thom i John. Amb part de ficció i part verídica, segueix la història de dues famílies, els Hamilton (els ancestres materns de l’autor) i els Trask, desde 1860 fins a la Segona Guerra Mundial. “A l’Est de l’Edèn” s’inspira en gran mesura en el simbolisme de la història bíblica de Caím i Abel. De fet, el títol de la novel.la és una referencia directa al lloc on es va haver d’exiliar Caím després de matar al seu germà.: “Caín es retirà de la presència del Senyor i se n'anà a viure al país de Nod, a l'orient de l'Edèn” (Gènesis 4:16).
La novel.la va ser finalment publicada l’any 1952 i immediatament es va convertir en un best seller. Al 1955, el director Elia Kazan fa arribar a les pantalles la pel·lícula basada en una part de la novel.la. El film, protagonitzat per James Dean (Cal Trask), Raymond Massey (Adam Trask), Jo Van Fleet (Cathy) i Julie Harris (Abra), es avui en dia considerat com un gran clàssic del cinema. A més, Steinbeck va mantenir un diari en el que recollia els seus pensaments i comentaris durant l’escriptura de la novel.la, el qual es va publicar després de la seva mort amb el nom de “Journal of a Novel. The East of Eden letters”.
La novel.la va ser finalment publicada l’any 1952 i immediatament es va convertir en un best seller. Al 1955, el director Elia Kazan fa arribar a les pantalles la pel·lícula basada en una part de la novel.la. El film, protagonitzat per James Dean (Cal Trask), Raymond Massey (Adam Trask), Jo Van Fleet (Cathy) i Julie Harris (Abra), es avui en dia considerat com un gran clàssic del cinema. A més, Steinbeck va mantenir un diari en el que recollia els seus pensaments i comentaris durant l’escriptura de la novel.la, el qual es va publicar després de la seva mort amb el nom de “Journal of a Novel. The East of Eden letters”.
 |
| John Steinbeck |
Per entendre millor l’obra s’ha de tenir en compte el moment personal en el que es trobava l’autor quan va començar a escriure-la l’any 1948. Havia patit recentment dues grans pèrdues, la del seu millor amic Edward Ricketts, i el divorci de la seva segona esposa. El llibre va sorgir com un intent per recuperar el seu equilibri a través de la tasca terapèutica d’escriure una novel.la sobre els seus orígens a la Vall de Salinas. Conscientment s’insereix a ell mateix en el text com a narrador i com un personatge molt secundari, tot i així la seva presencia es molt més aparent que en la resta de llibres que va escriure al llarg de la seva vida. Prèviament havia estat considerada una persona molt gelosa de la seva vida privada, però aquell període negre de retir a Califòrnia li va servir per confrontar el seu passat i trobar sentit a la seva vida. “A l’Est de l’Edèn” va representar per a ell la culminació de la seva agitació personal, en paraules seves, va ser “la novel.la per la que he estat practicant tota la meva vida”.
.
La novel.la...
.
Al primer capítol, Steinbeck ja introdueix dos elements que seran clau al llarg de la història amb la descripció de la Vall de Salinas de la seva joventut. El fet de descriure la serralada oriental com a “plena de sol i de bellesa” i la occidental com “fosca i malenconiosa”, ens dona a entendre immediatament que es tracta d’una història de contrastos.
El segon capítol introdueix a Samuel Hamilton, l’avi matern de Steinbeck que va immigrar des de Irlanda per establir-se amb la seva dona Liza a les àrides terres de Califòrnia. L’autor ens presenta el retrat del patriarca d’aquesta nombrosa família de nou fills com un personatge inoblidable per al lector. Un home el qual ens regala des de poesia a filosofia, fins a invencions enginyoses i habilitats mèdiques. Admirat a tota la Vall de Salinas pel seu humor i la seva saviesa, encara que no per la seva visió pels negocis. Samuel desenvolupa una ben merescuda reputació per la seva amabilitat i generositat, en contraposició, la seva dona Liza té un afiliat sentit del pecat i utilitza la seva pietat i la seva força per protegir a la seva família de les temptacions, de l’ociositat i de les debilitats dels éssers humans.
Més endavant, Steinbeck introdueix al lector en la vida de la família Trask. Cyrus Trask, un agricultor de Connecticut, torna de la Guerra Civil a la seva atordida vida i al seu fill petit, Adam. En realitat, el soldat Trask només ha servit en una batalla durant el seu enllistament, però amb la mala fortuna de perdre una cama en ella. A més, mentre es troba recuperant-se de l’amputació de la cama en un hospital de campanya, contrau gonorrea que posteriorment també contraurà la seva dona. Ella, creient que ha estat un càstig de Déu degut als seus pecats imaginaris, s’ofega en un estany de poca profunditat deixant al seu fill nadó Adam orfe. Llavors Cyrus es tornarà a casar amb la jove filla d’un veí amb la que tindrà un altre fill, Charles.
Amb la innocent Alice com audiència, Cyrus començarà a inventar una fantàstica i heroica carrera militar. Adam i el seu germanastre Charles creixeran creient de bona fe que el seu pare havia estat un geni militar, històries que ell mateix acabarà creient i que li serviran per guanyar-se un treball remunerat en una associació de veterans amb gran influencia en la política nacional. Cyrus dirigeix la seva casa com un camp d’entrenament, sometent als seus dos fills a una dura disciplina i decidint que quan siguin grans s’enllistaran a l’exèrcit per continuar el seu gloriós passat inventat.
A mesura que Adam i Charles van creixent van desenvolupament personalitats totalment oposades. Tranquil, quiet i assertiu, Adam alimenta un tàcit amor filial cap a la seva madrastra, una quasi invisible presencia femenina a la granja dels Trask. Per l’altra banda, Charles demostra des de ben aviat una agressivitat i una determinació per guanyar sense importar-li el preu a pagar. Tracta al seu germà gran amb un menyspreu afectuós, protegint-lo de la intimidació dels nens del poble i dels càstigs de Cyrus. La única vegada que Adam el guanya accidentalment en una de les seves competicions, aquest el colpejarà brutalment amb un bat de beisbol. A partir d’aquí, Adam aprendrà que ha d’evitar allò que no agrada al seu perillós germà.
El segon capítol introdueix a Samuel Hamilton, l’avi matern de Steinbeck que va immigrar des de Irlanda per establir-se amb la seva dona Liza a les àrides terres de Califòrnia. L’autor ens presenta el retrat del patriarca d’aquesta nombrosa família de nou fills com un personatge inoblidable per al lector. Un home el qual ens regala des de poesia a filosofia, fins a invencions enginyoses i habilitats mèdiques. Admirat a tota la Vall de Salinas pel seu humor i la seva saviesa, encara que no per la seva visió pels negocis. Samuel desenvolupa una ben merescuda reputació per la seva amabilitat i generositat, en contraposició, la seva dona Liza té un afiliat sentit del pecat i utilitza la seva pietat i la seva força per protegir a la seva família de les temptacions, de l’ociositat i de les debilitats dels éssers humans.
Més endavant, Steinbeck introdueix al lector en la vida de la família Trask. Cyrus Trask, un agricultor de Connecticut, torna de la Guerra Civil a la seva atordida vida i al seu fill petit, Adam. En realitat, el soldat Trask només ha servit en una batalla durant el seu enllistament, però amb la mala fortuna de perdre una cama en ella. A més, mentre es troba recuperant-se de l’amputació de la cama en un hospital de campanya, contrau gonorrea que posteriorment també contraurà la seva dona. Ella, creient que ha estat un càstig de Déu degut als seus pecats imaginaris, s’ofega en un estany de poca profunditat deixant al seu fill nadó Adam orfe. Llavors Cyrus es tornarà a casar amb la jove filla d’un veí amb la que tindrà un altre fill, Charles.
Amb la innocent Alice com audiència, Cyrus començarà a inventar una fantàstica i heroica carrera militar. Adam i el seu germanastre Charles creixeran creient de bona fe que el seu pare havia estat un geni militar, històries que ell mateix acabarà creient i que li serviran per guanyar-se un treball remunerat en una associació de veterans amb gran influencia en la política nacional. Cyrus dirigeix la seva casa com un camp d’entrenament, sometent als seus dos fills a una dura disciplina i decidint que quan siguin grans s’enllistaran a l’exèrcit per continuar el seu gloriós passat inventat.
A mesura que Adam i Charles van creixent van desenvolupament personalitats totalment oposades. Tranquil, quiet i assertiu, Adam alimenta un tàcit amor filial cap a la seva madrastra, una quasi invisible presencia femenina a la granja dels Trask. Per l’altra banda, Charles demostra des de ben aviat una agressivitat i una determinació per guanyar sense importar-li el preu a pagar. Tracta al seu germà gran amb un menyspreu afectuós, protegint-lo de la intimidació dels nens del poble i dels càstigs de Cyrus. La única vegada que Adam el guanya accidentalment en una de les seves competicions, aquest el colpejarà brutalment amb un bat de beisbol. A partir d’aquí, Adam aprendrà que ha d’evitar allò que no agrada al seu perillós germà.
Els temps s’escurça perquè Adam hagi d’allistar-se a l’exèrcit i en una inusual exhibició de compassió, Cyrus parla d’home a home amb el seu fill. Aquest li suplica perquè no el forci a marxar i intenta demostrar que, pel seu caràcter, el seu germà seria molt més bon soldat que ell. Per a la seva sorpresa, Cyrus no creu que Charles tregui res de bo d’allà, sino tot el contrari, tem que l’únic que farà serà aprofitar l’ocasió per treure a la llum les seves propensions vicioses. En aquell moment Charles es troba escoltant tota la conversa d’amagat i sent com el seu pare confessa a Adam que sempre l’ha estimat més a ell que al seu germà. Profundament ressentit, segueix a Adam en un passeig, l’acusa de voler usurpar tot l’afecte de Cyrus i li recorda l’amargor que va sentir per la reacció del seu pare davant del seu regal d’aniversari de l’any anterior. Mentre que Adam li va regalar un cadell de gos de carrer, ell s’havia gastat tots els seus estalvis en un esplèndid ganivet que Cyrus no va arribar a utilitzar mai. Per molt que Adam intenta apaivagar al seu germà, sense cap tipus de remordiments aquest l’ataca i el colpeja violentament fins deixar-lo inconscient. Deixant a Adam sagnant en el camí, Charles torna a casa per agafar una naixedora amb la que donar per finalitzat el seu atac assassí, però quan torna a estar conscient, Adam s’amaga instintivament en una rasa poc profunda mentre el seu germà el busca entre la foscor com un animal depredador. Quan finalment dóna la seva cerca com a fallida, llença l’arma i es dirigeix al poble més proper per donar-se una petita celebració al saló. Mentrestant, Adam intenta entendre quin tipus de dolor emocional ha pogut precipitar les accions del seu germà petit.
Amb aquesta primerenca confrontació, Steinbeck estableix la premissa fonamental de “A l’Est de l’Edèn”, procedent de l’al·legoria bíblica de Caím i Abel. Al Gènesi, dos germans fills d’Adam i d’Eva, realitzen ofrenes separades a Déu. Caím, l’agricultor, reverència al Senyor amb el fruit de la terra, mentre que Abel, el pastor, sacrifica a les cries del seu ramat. Déu mostra el seu apreciï per l’ofrena d’Abel, però no ho fa de la mateixa manera per la de Caím. En un atac d’enveja Caím mata a Abel, llavors Déu el maleeix per vessar la sang del seu germà i el condemna a una vida de treball i a una existència errant. Per la mateixa raó, Déu marca a Abel amb un signe de protecció divina, el qual el protegirà de que ningú el pugui matar pel seu fratricidi. Déu el castigarà però a l’hora li donarà l’oportunitat de redimir-se.
De fet, Steinbeck tampoc presenta una analogia perfecta entre la història bíblica i la seva reinterpretació en un ambient modern. Adam, després de tot, sobreviu a l’atac del seu germà i es converteix en un vagabund errant durant la seva carrera militar. En realitat, és en la relació entre els futur fills d’Adam, Aron i Caleb, que el paral·lelisme entre la narració bíblica i la novel·la de Steinbeck és més evident. Sembla ser que Steinbeck no va tenir mai la intenció de construir una comparació exacta entre ambdues, més aviat va entendre que la breu però tràgica i convincent història de Caím i Abel podia ser perfectament la paràbola més important de tota la literatura.
Durant els següents deu anys, Adam lluitarà en les guerres índies. Durant aquesta absència, Cyrus i Alice moriran i el seu únic vincle amb la seva anterior vida seran les cartes plenes de melancolia que Charles li escriurà en un intent de mitigar els danys que l’havia causat. Instintivament, ell mateix entén que hauria de ser ell el condemnat a vagar com Caím, però sembla ser que no hi ha cap tipus de redempció possible per a Charles.
Finalment, Adam abandona l’exèrcit i durant tres anys més continua el viatge de recerca de la seva ànima a través dels Estats Units. No vol sota cap circumstància tornar cap a Nova Anglaterra i només busca la companyia d’altres personatges tant desarrelats com ell. Les experiències que ha viscut li han servit per adquirir un nivell de compassió, de comprensió i de paciència, i es en aquell moment en el que decideix tornar a la granja familiar.
Un cop allà s’adona que ja no té por de Charles, encara que aquest encara alberga un ressentiment patològic pel profund amor de Cyrus cap a Adam. El fet de saber que el seu pare els havia deixat una gran suma de diners probablement procedents de la corrupció provoca diferents reaccions en ells. Per una banda, Adam sent una espècie de sensació d’alegria ja que això li confirma que la indiferència que sentia vers al seu pare estava ben fonamentada. Per Charles, conèixer aquesta duplicitat del seu pare el porta a la desesperació. La seva devoció per aquest xerraire havia tenyit tota la seva vida, incloent l’intent d’assassinar al seu propi germà.
Steinbeick garanteix una escissió irrevocable entre els dos germans. Després de suggerir la possibilitat d’una reconciliació, introdueix el personatge de Catherine Amesbury, el qual la farà pràcticament impossible. No és una casualitat que el seu nom contingui les lletres “C” i “A” a la vegada. Ella és un catalitzador per a les opcions dels principals personatges de la novel.la, a més d’una força elemental de la natura. En realitat no representa ni el bé ni el mal en sentit de que aquests es tractin de l’elecció moral a disposició dels éssers humans, sino que és com un huracà o altre desastre natural que pot devastar la vida de qualsevol. Cathy no té ànima i, per tant, tampoc disposa de lliure albir. Tampoc té capacitat per amar ni per sentir afecte o afecció. Però el seu vertader propòsit no és fer el mal, sino que reacciona amb un instint primitiu d’autoprotecció. Cathy és un “monstre” amb forma humana, la seva principal habilitat es troba en la seva natura camaleònica.
La biografia de Cathy horroritza al lector des de ben aviat. Atractiva per fóra i moralment inexpugnable, a l’edat de deu anys provoca el suïcidi d’un professor després d’haver-lo seduït i posteriorment provoca un incendi que acabarà amb la vida dels seus pares. Havent robat el contingut de la caixa forta de la companyia del seu pare, es dirigeix cap a Boston on mantindrà una relació amb un proxeneta, el senyor Edwards. Aquest es rendeix als seus encants degut a la seva aparent innocència però, quan en un moment de debilitat Cathy li confessa les seves vertaderes intencions, la colpeja fins gairebé la mort a les afores d’una població rural de Connecticut.
És en aquestes circumstàncies que Cathy arriba al porxo dels Trask en un últim esforç per intentar salvar la seva vida. L’esperit afí a Cathy en molts aspectes farà que Charles reconegui el perill que ella posseeix, immediatament protesta pel fet de que es quedi a la casa i profèticament afirma que allò els portarà greus conseqüències. Adam, que ja és sent estranyament unit a la noia, amenaça al seu germà de tornar a marxar si no permet que Cathy resti amb ells durant la seva convalescència. Un cop recuperada, Cathy comença a planejar com obtenir protecció i diners, la seva solució passarà per aprofitar-se de l’afecte d’Adam i manipular-lo de tal manera fins que aquest l'acaba demanant en matrimoni. Charles continua tenint sospites de les intencions de Cathy i assegura al seu germà que l’únic que farà aquesta dona serà destruir-lo. Adam s’ho pren com un altre atac d’enveja del seu germà i decideix marxar amb la seva dona a Califòrnia, però abans aquesta aprofitarà que ell es pren per “error” el seu medicament opiaci per al dolor i cau en un somni profund per introduir-se al llit de Charles i tenir relacions sexuals amb ell.
A l’inici de la segona part de la novel.la ens trobem a l’any 1900 i Cathy i Adam ja estan instal·lats a Califòrnia. Adam es troba ple d’il·lusió esperant el naixement del seu fill, no és conscient de que Cathy ha intentat avortar sense èxit i de que sino fos per les amenaces del doctor l’hauria tornat a intentar. Serà en la recerca de la seva nova llar que Adam coneixerà a Samuel Hamilton, i a partir d’aquí Steinbeck començarà a lligar la vida de les dues famílies, els Hamilton i els Trask.
Adam compra el ranxo dels Sánchez i comença a imaginar una vida idíl·lica amb la seva dona i el seu fill. Però a mesura que l’embaràs avança, Cathy es torna més incomunicativa i interiorment comença a pensar en un futur completament oposat al del seu marit. Les seves esperances van dirigides a com escapar de la doble trampa en la que es troba, la d’esposa i mare. Finalment, Cathy donarà a llum a dos nens amb l’ajuda de Samuel Hamilton. Samuel s’aterra després de que Cathy el mossegui feroçment la mà en el moment del part i decideix enviar a la seva dona Liza perquè ajudi a la nova mare en els primers dies.
Però Cathy no trigarà massa en posar en marxa els seus plans i al cap d’una setmana de donar a llum decideix escapar d’aquesta domesticitat no desitjada en que l’havia sumit el seu matrimoni i posterior maternitat. Per aconseguir-ho haurà de disparar al seu marit amb el seu revòlver, no amb la intenció de matar-lo però si amb la d’aconseguir el seu propòsit al preu que fos.
Kate congenia de seguida amb Faye. Comença a supervisar les necessitats diàries del prostíbul i al mateix temps es converteix en una prostituta molt hàbil. A més de guanyar-se l’afecte de Faye, Kate ofereix una espatlla germana a les altres prostitutes de la casa guanyant-se així el seu afecte i confiança. Faye comença a mirar a Kate com la seva pròpia filla i decideix deixar-li la seva petita fortuna quan ella mori. Kate comença a elaborar un pla per enverinar a la seva benefactora introduint petites dosis de verí en els seus àpats. Per estar segura de que la sospita no caurà sobre ella, enverina també el seu menjar fins que cau malalta.Mentrestant, al ranxo, Adam a suspès tots els seus plans i s’ha sumit en un complet silenci. Ha descuidat completament als bessons i els veu com el símbol de la seva pèrdua. Fins i tot ha oblidat de donar-los un nom i no és fins que Samuel acudeix al seu ranxo enfurismat per l’auto-indulgent depressió del seu veí, que Adam acaba reaccionant.
Després d’una llarga discussió entre els tres homes, Adam, Lee i Samuel, sobre el significat de la història bíblica de Caím i Abel, Lee, el criat xinès i a la vegada el personatge més filosòfic de tot “A l’Est de l’Edèn”, ens ofereix el tema central de la novel.la. Parla de la paràbola del Gènesis com la història simbòlica de l’ànima humana, segons ell la història presenta un patró permanent de rebuig i culpa, i és aquest patró el que condueix a la humanitat cap al bé o cap al mal. Finalment entre els tres decideixen els noms dels petits. El més petit i fosc portarà el nom de Caleb, l’espia enviat a Canaan conegut per la seva fidelitat a Déu. Caleb va ser un dels dos únics homes que van arribar a la terra promesa després de l’Èxode jueu d’Egipte. L’altre, més gran i tranquil, va rebre el nom d’Aaron, el germà de Moisés i el més gran sacerdot dels hebreus.
La tercera part de la nove.la s’obre l’any 1911. Samuel decideix fer una llarga visita als seus fills de la que sap que no tornarà mai més i en el moment del seu comiat confessa a Adam el secret que ha guardat durant tant de temps. Amb l’esperança de treure a Adam del seu estat d’autocompassió, li revel.la d’una manera contundent i insensible el vertader parador de Cathy. Un dia de pluja, Adam entra en una taberna per mitigar-se de l’aigua i del fred de la seva ànima, i mig begut pregunta per l’adreça del negoci de Kate. Per a sorpresa d’ella, Adam només mostra curiositat i una sensació d’alleujament davant del seu retrobament. Li recorda que és la mare de dos fills i ella, acorralada i completament enfurismada per la seva incapacitat de tornar a danyar-lo o a dominar-lo, li anuncia que en realitat el seu germà Charles és el pare dels nens i no ell. Adam riu davant d’aquesta afirmació quan s’adona que no l’importa gens si ell és el pare biològic dels nens o no i surt del prostíbul havent netejat la seva ànima i havent reafirmat el seu valor com a home en molts aspectes.
En aquest punt, Steinbeck comença a donar cos als personatges de Cal i Aron, i introdueix un de nou, Abra Bacon, una noieta que serà estimada pels dos germans. Els dos nois no s’assemblen ni en atributs físics ni en les seves característiques emocionals o intel·lectuals. Cal, sempre intrigant, té la pella bruna i el cos musculat. La seva ment afilada i observadora el porta sempre a intentar treure profit de tot allò que pot. Exteriorment semblant al seu pare, però interiorment ens recorda més a la personalitat de la seva mare Cathy i al seu oncle Charles. Aron ha heretat el cabell ros i els ulls blaus de la seva mare, amb la diferencia que la innocència que aquesta mostrava en la seva joventut era fingida mentre que per la seva manera de ser, Aron no contempla en la seva ànima ni l’engany ni la duplicitat. De fet, el complex del seu germà el confon, ell veu el món només en blanc i negre, mentre que Cal ho percep en diferents tons de gris amb múltiples capes de subtilesa. Per Aron només existeix el bé i el mal, per Cal, la distinció clara entre els dos no és possible. La dominació i manipulació de Cal al seu germà és immediatament aparent. En silenci es burla de la creença infantil d’Aron de que la seva mare havia mort i es trobava al cel i li rebel.la els comentaris que havia sentit sobre ella de la gent del poble. Per a Aron això és incomprensible, la idea de que el seu pare i Lee l’hagin pogut mentir encara que sigui per evitar-li el sofriment es troba més enllà del seu enteniment. Quan Adam anuncia el pròxim trasllat de la família a Salinas, Aron ho veu com una oportunitat per estar al costat d’Abra, i Charles, per investigar la veritat sobre la seva mare.
Adam, modelant les seves aspiracions amb l’enginy i la inventiva de Samuel Hamilton, posa en joc gairebé tota la seva fortuna en un sistema per enviar enciam en un furgó refrigerat a la costa est dels Estats Units. Degut a les inclemències del temps i a inesperats retards en el sistema ferroviari, perd cada dolar de la seva inversió mentre les enciams es podreixen als vagons. Després d’haver sofert la caiguda del negoci del seu pare pel seu pobre criteri comercial, i en conflicte per els comentaris de la comunitat que veuen al seu pare com un boig, Aron troba refugi en la religió. Expressa la seva voluntat de ser cèlibe i comença a estudiar pel sacerdoci. Per la seva banda, Cal, comença a freqüentar els barris més sòrdids de la ciutat, incloent les cases de joc. Comença a escoltar rumors sobre la propietària del més infame prostíbul i pensa que es podria tractar de la seva mare. Després de seguir-la durant vuit setmanes, finalment s’enfronta a ella. Cal pacta amb el seu pare mantenir en secret aquest descobriment, sobretot de l’alcanç d’Aron, i decideix d’encoratjar al seu germà perqué marxi a la universitat amb l’esperança de que així no ho arribarà a descobrir mai
Mentrestant, els Estats Units es desplacen lentament cap a la seva participació en la guerra a Europa. Després de demanar diners prestats a Lee, Cal entra en un negoci especulatiu amb Will Hamilton, un dels fills de Samuel. Un cop que la nació declara la guerra als nazis, Cal amassa una petita fortuna de 15,000 dòlars que planeja entregar al seu pare el Dia d’Acció de Gràcies com a compensació per la seva pèrdua en el negoci de les enciams. Adam s’ha unit a la junta local d’enllistament i es troba destrossat per les decisions de vida o mort que ha de prendre pels joves de Salinas que ha d’enviar a la guerra. Aquest compromís provoca un peatge en la seva salut i comença a mostrar signes d’arteriosclerosi.
El Dia d’Acció de Gràcies arriba i Cal, veient la interacció entre el seu pare i el seu germà sobre el futur dels seus estudis, es comença a sentir com un intrús entre ells. Quan la festa acaba, fa una precipitada presentació dels diners al seu pare i aquest, més que mostrar sorpresa o disgust, els rebutja directament i l’acusa de treure’n profit de la guerra. I encara més, el compara amb el seu germà, el que fa reaccionar a Cal d’una manera immediata i crema els diners que havien estat destinats al seu pare en una apassionada ofrena despertada per l’enveja i el rebuig.
Picat pel rebuig del seu pare i amargament ressentit del seu germà, Cal planeja una venjança horrible i invita a Aron a una excursió sorpresa. La sorpresa, naturalment, és la presentació de Kate i la revelació del seu parentiu. L’endemà següent, Aron menteix sobre la seva edat i s’allista a l’exèrcit.
Estranyament sacsejada per la brutal manera com a conegut al seu fill Aron, Kate decideix posar fi a la seva vida. Per a ella aquest no és un gest de bondat o de benevolència, és el reconeixement no només de les seves similituds físiques amb Aron, sino també de la similitud de les seves psiques. Cap dels dos és capaç d’anar més enllà dels límits de la seva natura. Kate no té concepte de res més enllà de la depredació i la imminent autosatisfacció i, Aron, en la seva simple acceptació de la bondat no es pot adaptar a situacions morals ambigües. Com Steinbeck deixa clar, la manca d’elecció a causa de la conducta inherent o adquirida és també el cas d’Adam. De fet, de tota la família Trask, només Cal té llibertat. Aron no té la capacitat de superar el xoc de la decepció del seu pare o dels pecats de la seva mare i Adam no té l’habilitat d’anar més enllà de la sensibilitat moral que ha polit acuradament al llarg de la seva vida.
Al final de la novel.la, Adam rep la noticia de que Aron ha mort en combat i pateix un vessament cerebral. Mentre el seu pare agonitza al llit, Cal es reprèn a si mateix pel seu paper en la mort del seu germà, la enfermetat del seu pare i inclús per l’afecte d’Abra, ja que creu que no mereix l’amor de cap d’ells. Cal, Lee i Abra es reuneixen al voltant del llit on es troba un Adam semi-inconscient i Lee li demana que perdoni i beneeixi al seu fill. Llavors Adam, en una demostració final d’amor i reconeixement del valor de Cal, aconsegueix pronunciar la paraula timshel. Amb aquesta paraula el seu pare li dona d’alguna manera permís per enterrar el bagatge de la seva infància i la culpa de les seves accions i per prendre els seu propi camí i les seves pròpies decisions.
Sovint, “A l’Est de l’Edèn” ha estat interpretada com la història de Cal Trask, el paradigmàtic fill pròdig, Però, no sembla més la història d’Adam Trask, qui ha hagut d’enfrontar contínuament adversitats i dilemes morals al llarg de la seva vida? Adam actua i reacciona sempre amb la fiabilitat humana, les seves decisions tenen bones i males conseqüències, però sempre son decisions derivades de bones intencions.
Mentrestant, els Estats Units es desplacen lentament cap a la seva participació en la guerra a Europa. Després de demanar diners prestats a Lee, Cal entra en un negoci especulatiu amb Will Hamilton, un dels fills de Samuel. Un cop que la nació declara la guerra als nazis, Cal amassa una petita fortuna de 15,000 dòlars que planeja entregar al seu pare el Dia d’Acció de Gràcies com a compensació per la seva pèrdua en el negoci de les enciams. Adam s’ha unit a la junta local d’enllistament i es troba destrossat per les decisions de vida o mort que ha de prendre pels joves de Salinas que ha d’enviar a la guerra. Aquest compromís provoca un peatge en la seva salut i comença a mostrar signes d’arteriosclerosi.
El Dia d’Acció de Gràcies arriba i Cal, veient la interacció entre el seu pare i el seu germà sobre el futur dels seus estudis, es comença a sentir com un intrús entre ells. Quan la festa acaba, fa una precipitada presentació dels diners al seu pare i aquest, més que mostrar sorpresa o disgust, els rebutja directament i l’acusa de treure’n profit de la guerra. I encara més, el compara amb el seu germà, el que fa reaccionar a Cal d’una manera immediata i crema els diners que havien estat destinats al seu pare en una apassionada ofrena despertada per l’enveja i el rebuig.
Picat pel rebuig del seu pare i amargament ressentit del seu germà, Cal planeja una venjança horrible i invita a Aron a una excursió sorpresa. La sorpresa, naturalment, és la presentació de Kate i la revelació del seu parentiu. L’endemà següent, Aron menteix sobre la seva edat i s’allista a l’exèrcit.
Estranyament sacsejada per la brutal manera com a conegut al seu fill Aron, Kate decideix posar fi a la seva vida. Per a ella aquest no és un gest de bondat o de benevolència, és el reconeixement no només de les seves similituds físiques amb Aron, sino també de la similitud de les seves psiques. Cap dels dos és capaç d’anar més enllà dels límits de la seva natura. Kate no té concepte de res més enllà de la depredació i la imminent autosatisfacció i, Aron, en la seva simple acceptació de la bondat no es pot adaptar a situacions morals ambigües. Com Steinbeck deixa clar, la manca d’elecció a causa de la conducta inherent o adquirida és també el cas d’Adam. De fet, de tota la família Trask, només Cal té llibertat. Aron no té la capacitat de superar el xoc de la decepció del seu pare o dels pecats de la seva mare i Adam no té l’habilitat d’anar més enllà de la sensibilitat moral que ha polit acuradament al llarg de la seva vida.
Al final de la novel.la, Adam rep la noticia de que Aron ha mort en combat i pateix un vessament cerebral. Mentre el seu pare agonitza al llit, Cal es reprèn a si mateix pel seu paper en la mort del seu germà, la enfermetat del seu pare i inclús per l’afecte d’Abra, ja que creu que no mereix l’amor de cap d’ells. Cal, Lee i Abra es reuneixen al voltant del llit on es troba un Adam semi-inconscient i Lee li demana que perdoni i beneeixi al seu fill. Llavors Adam, en una demostració final d’amor i reconeixement del valor de Cal, aconsegueix pronunciar la paraula timshel. Amb aquesta paraula el seu pare li dona d’alguna manera permís per enterrar el bagatge de la seva infància i la culpa de les seves accions i per prendre els seu propi camí i les seves pròpies decisions.
Sovint, “A l’Est de l’Edèn” ha estat interpretada com la història de Cal Trask, el paradigmàtic fill pròdig, Però, no sembla més la història d’Adam Trask, qui ha hagut d’enfrontar contínuament adversitats i dilemes morals al llarg de la seva vida? Adam actua i reacciona sempre amb la fiabilitat humana, les seves decisions tenen bones i males conseqüències, però sempre son decisions derivades de bones intencions.
.
Conclusions...
.
Encara que l'estat d'ànim general del llibre és pessimista i fosc, la benedicció d’un Adam moribund a la conclusió posa de manifest l'optimisme de Steinbeck per a un futur millor. Adam aconsegueix pronunciar la paraula hebrea timshel, del llibre del Gènesi al seu fill i, en fer-ho, a més de convertir-se en la paraula clau de la novel.la, ofereix el perdó i la possibilitat de superar els pecats dels seus pares.
Timshel és el regal de Déu del lliure albir a la humanitat, l'elecció entre el bé i el mal. Al llarg de l’obra, Steinbeck ens revela les seves investigacions sobre la reinterpretació del terme hebreu timshel, un terme presumiblement mal traduït en diverses versions de la Bíblia. La versió de King James fa un pas crucial dient “Tu el dominaràs (al pecat)”, la frase és per tant una profecia que descriu que pesarà quan la humanitat conegui el pecat. Per altra banda, la American Standard Bible, ens diu· ”Has de dominar-lo”, on timshel és traduït com “has de” fent de la frase una ordre.
Però, a la novel.la, el personatge de Lee apunta que timshel realment deu ser traduït per “Tu podràs”, el que implica que la frase ofereixi una possibilitat. A l’obra ho trobem narrat com una discussió que mantenen Adam, Lee i Samuel, però sembla ser que en la vida real van ser Steinbeck i el seu amic Pat Covici els que, a través de diverses investigacions, van descobrir el vertader significat de timshel.
Aquest descobriment implica que l’home té lliure albir. Segons aquesta creença, és la responsabilitat individual la que inventa la consciència moral. El gran avantatge de tota societat i civilització en el seu conjunt
és el talent i l’energia de la seva gent. Ni “el dominaràs” ni “has de dominar-lo” poden donar als ésser humans el coratge per explorar les seves ànimes i les seves culpes per tal de prendre les seves decisions per bé o per mal. Però, la traducció de timshel com a “tu podràs”, permet l’alliberament de l’energia en cada ésser humà.
L’alliberament de les possibilitats humanes és un dels objectius de Steinbeck, i per això basa la seva novel.la en el marc de la història bíblica atemporal de Caím i Abel. La fugida de l’ordre de Déu o del destí predeterminat permet a l’individu construir el seu propi Edèn.
Timshel és el regal de Déu del lliure albir a la humanitat, l'elecció entre el bé i el mal. Al llarg de l’obra, Steinbeck ens revela les seves investigacions sobre la reinterpretació del terme hebreu timshel, un terme presumiblement mal traduït en diverses versions de la Bíblia. La versió de King James fa un pas crucial dient “Tu el dominaràs (al pecat)”, la frase és per tant una profecia que descriu que pesarà quan la humanitat conegui el pecat. Per altra banda, la American Standard Bible, ens diu· ”Has de dominar-lo”, on timshel és traduït com “has de” fent de la frase una ordre.
Però, a la novel.la, el personatge de Lee apunta que timshel realment deu ser traduït per “Tu podràs”, el que implica que la frase ofereixi una possibilitat. A l’obra ho trobem narrat com una discussió que mantenen Adam, Lee i Samuel, però sembla ser que en la vida real van ser Steinbeck i el seu amic Pat Covici els que, a través de diverses investigacions, van descobrir el vertader significat de timshel.
Aquest descobriment implica que l’home té lliure albir. Segons aquesta creença, és la responsabilitat individual la que inventa la consciència moral. El gran avantatge de tota societat i civilització en el seu conjunt
és el talent i l’energia de la seva gent. Ni “el dominaràs” ni “has de dominar-lo” poden donar als ésser humans el coratge per explorar les seves ànimes i les seves culpes per tal de prendre les seves decisions per bé o per mal. Però, la traducció de timshel com a “tu podràs”, permet l’alliberament de l’energia en cada ésser humà.
L’alliberament de les possibilitats humanes és un dels objectius de Steinbeck, i per això basa la seva novel.la en el marc de la història bíblica atemporal de Caím i Abel. La fugida de l’ordre de Déu o del destí predeterminat permet a l’individu construir el seu propi Edèn.
- Christina Barragán
Universitat de Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario