Z

Dentre la llista de pelicules que vaig publicar l'altre dia que tenen com a objectiu despertar la nostra consciència política, algunes ja les havia vist, però la majoria no. Ja sé que es molt fàcil recomanar, però no sempre tinc temps per a tot el que m'agradaria, encara que están a la meva llista de "things to do". He aconseguit d'escarregar unes quantes, però al no ser molt comercials, algunes no les he pogut trobar. De totes maneres, crec que vaig fer una gran elecció en la primera que em vaig proposar veure. Havia sentit a parlar de Costa Gavras abans, però no m'hauria pogut imaginar que m'arribaria a agradar tant i tant aquesta película. És, sense exagerar, una obra d'art, que a més es pot aplicar en moltes més situacions atemporals i no només a Grecia. Segur que més d'un i d'una se sent molt identificat en les seves escenes que poden semblar inversemblaves e irrisòries, però al nostre país, lamentablement, no resten tan lluny. 

"Z" és un thriller polític de producció francoalgeriana rodat el 1969 pel director grec Costa-Gavras. La pel·lícula, basada en la novel·la homònima de Vassilis Vassilikos, descriu la tensa i confusa cadena d'esdeveniments polítics, socials i institucionals que es succeeixen després de l'assassinat del polític i pacifista Grigorius Lambrakis, perpetrat el 1963. A base d'un punyent humor negre i d'una sàtira no menys contundent, amb "Z" el cineasta Costa-Gavras posa al punt de mira l'enrarit clima polític de la Grècia dels anys 1960,  que té com a colofó el cop d'estat de l'any 1967. 

Malgrat que l’acció de la pel·lícula té lloc a un país desconegut, detalls com un anunci de cervesa grega o una màquina d’escriure també grega dónen a entendre que la trama es desenvolupa a la Grècia dels anys 1960, on la casa reial i l’exèrcit són els poders fàctics que governen un Estat policial amb un gran dèficit democràtic.

La pel·lícula comença amb un acte polític del líder del govern d’extrema dreta, que des del podi estant, dedica els darrers mots del seu bel·ligerant discurs a denigrar i insultar l’oposició, d'ideologia comunista.

Un grup pacifista encapçalat per un popular professor universitari, diputats de l’oposició i diversos opositors a l'OTAN intenten seguidament ultimar els preparatius per celebrar un acte polític a favor del desarmament nuclear. Superades les trabes administratives i policials que per motius de seguretat s'obstinen a impedir-ne la seva celebració, l'acte té finalment lloc en un imprevist local, l'exterior del qual és acordonat per un desproporcionat desplegament policial que té per pressumpte objectiu contenir a l'alterada multitud pro-governamental que s'ha aplegat per impedir amb l'ús de la violència la celebració de l'acte. 

Finalitzat l'acte, el diputat de l'oposició que ha pronunciat el discurs surt del local i a l'atravessar el carrer, sota la mirada impassiva dels policies, és atropellat per un automòbil que curiosament ha aconseguit creuar l'atapeït cordó de seguretat.

Policia i militars intenten camuflar l'assassinat a sang freda tot subornant testimonis i pressionant al jove fiscal responsable d'esclarir els fets. A l'hospital, no obstant, el contundent resultat de l'autòpsia no dóna peu a dubtes i desmonta per complet la versió oficial dels fets, posant en evidència que la mort del diputat ha sigut causada per un cop mortal al crani propiciat per una porra. Les imatges enregistrades dels fets, que delaten a una persona que des del camió colpeja la víctima, dónen suport a aquesta versió. Poc a poc, la versió del fortuït accident modelada per la junta militar es va derrumbant per donar pas a la flagrant veritat dels fets, que posa en evidència un assassinat premeditat i a sang freda. L'esperada sentència contra la junta militar, malgrat totes les evidències, no arriba mai a materialitzar-se ja que durant el judici el fiscal és misteriosament rellevat del cas, els testimonis clau moren sota sospitoses circumstàncies, els amics i defensors del diputat moren o són deportats i un periodista que investigava el cas és empresonat. Per contra, els assassins obtenen lleus condemnes i la junta militar és penalitzada només amb faltes administratives i menors.

Els crèdits de la pel·lícula són del més divertit, revelen una llista de prohibicions per part del govern que inclou els moviments pacífics, les vagues, els sindicats, els cabells llargs pels homes, Els Beatles i altra música modera, Sòfocles, Lev Tolstoi, Èsquil, Sòcrates (per homosexual), Eugène Ionesco, Jean-Paul Sartre, Anton Txèkhov, Harold Pinter, Edward Albee, Mark Twain, Samuel Beckett, els col·legis d'advocats, la sociologia, les enciclopèdies universals, la llibertat de premsa i la matemàtica moderna. Penseu que si poguessin no ho arribarien a prohibir? Hi tant! També és prohibida la lletra "Z", per haver sigut utilitzada per recordar que Lambrakis i el seu esperit de resistència segueixen vius (zi en grec = "ell viu").

El film es pot trobar íntegre a Youtube en versión original, que més es pot demanar? :D